Feliç aniversari, Mare!

SETEMBRE -2005

Comencem el nou curs, i amb molt bones perspectives per cert, doncs ja el dia 8 celebrem la Nativitat de Maria Santíssima.
Però...Com viuen els bons fills la festa d´aniversari de la seva Mare? Doncs maldant per tal que tot sigui al seu gust, i així fer-la feliç. La mare, és clar, voldrà veure´ns i enraonar amb nosaltres, que la portem a nostre cor al llarg del dia, per compartir amb Ella totes les nostres coses, tant les grans com les petites. Ella voldrà explicar-nos, també, les seves vivències i sentiments, i que ens l´escoltem. Li agradarà donar-nos consells que, si els seguim, ens faran més feliços. Si n´arrriba a agradar a les mares que els seus fillets creguin!
Com podrien faltar els regals? Alguna pregària de les que a Ella li agraden, un propòsit autèntic de millorar en algun aspecte concret que no acaba de rutllar a la nostra vida; tal vegada algun petit sacrifici o renúncia, fets per amor a Déu i a Ella; potser no queixar-nos tant o ser més amables i bencarats amb els altres; potser un retorn als Sagraments de l´Església... En fi, no vull posar límits a la creativitat de cadascú, doncs tots sabem el que vol dir ser afectuosos i tendres, i fer feliç a un altre, només cal posar-s´hi de tot cor.
Maria és la Mare de Déu, i també la Mare de tots els germans de Jesús (tots nosaltres). No ens estima a tots igual doncs cada fill és diferent, sinó que estima immensament a cadascun de la manera que ell necessita ser estimat. Ella no fa discriminacions: no hi ha fill que no agomboli amb tot el cor. Aleshores és fàcil deduir que una de les coses que més contenta la farà, és que estimem i tractem bé tots els seus altres fills, començant per Jesús (especialment al Santíssim Sagrament) i arribant fins el més petit dels germans (tot el que fem al proïsme ho fem a Jesús). Quan tractem les persones, o els seus béns, o parlem d´elles, ens ajudarà molt a fer-ho bé, recordar que tots són fills molt estimats de Maria. Ho és qui em cau simpàtic i també aquell que em sento temptat de bandejar o trepitjar; ho és qui mor de gana a Níger i qui gaudeix d´unes bones vacances; ho és qui no coneix Déu ni l´Evangeli i qui posseeix el tresor de la Fe...Imaginem la cara de Maria quan ens veu actuar i fem-ho de manera que sempre pugui somriure. Això vol dir compartir els béns, especialment la Bona Nova de la Salvació que és font de tot Bé. Vol dir estimar, respectar, tenir a l´altre com membre del mateix cos que jo i no com un objecte per aprofitar-me´n.
Però quan miro de fer-ho així, de seguida constato que no puc, que moltes vegades les meves apetències, la supèrbia i l´egoisme, pesen més que el meu amor. Això no m´ha de sorprendre doncs tots estem ferits pel pecat original i sols no podem fer el bé: “(...)Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo; no faig el bé que voldria sinó el mal que no voldria” (Rom. 7, 18-19) . Així doncs, hauré de buscar un Amor que pugui vèncer el mal que hi ha a meu cor, un Amor més gran que el meu, que és massa feble i defectuós; hauré de demanar Déu que ompli el meu cor del seu Amor, del seu Esperit Sant.
Jesús ens ha redimit, Ell és l´únic mitjancer entre Déu i els homes. Però, per la seva bondat gratuïta, ha volgut fer-nos els seus col·laboradors en aquesta Missió; com a membres del seu Cos, vol que siguem, en certa manera, corredentors amb Ell. Maria n´és un membre molt excepcional i, per tant, col·labora de manera excelsa a la salvació de tots els seus fills. Déu, que ha volgut venir al món a través d´Ella, també vol donar-nos totes les gràcies, donar-se´ns!, per mitjà de Maria. Per això confiem els nostres cors, les nostres vides, a la seva acció maternal per tal que ens faci com Ella, completament dòcils a la voluntat de Déu i plens del seu Amor, de la seva Gràcia. Aquest és l´antídot pels mals del nostre món. Sense la pregària i els Sagraments; sense la seva intercessió no ho aconseguirem.
Mare molt estimada, fes amb nosaltres el camí de la vida, dóna´ns el teu Cor!