UN HOME CONSAGRAT A “L'AMOR SENSE DISTINCIONS”

OCTUBRE - 2005

Com tantes altres vegades, la tarda del propassat 16 d'agost, el germà Roger Schutz, fundador de la comunitat ecumènica de Taizé, pregava en unió amb la nombrosa assemblea congregada a l'església de la Reconciliació, del petit poble francès del mateix nom. Sobtadament, una dona amb símptomes de desequilibri psíquic el va apunyalar mortalment. Va morir uns minuts després; tenia 90 anys. Havia nascut a la localitat de Jura (Suïssa) el 12 de maig de 1915. Va avançar, amb progressiva intensitat pel camí de l'abandó en la Voluntat de Déu i l'humil do d´ell mateix. Així va esdevenir un instrument dòcil en les mans divines, les quals van poder obrar en ell meravelles d'Amor. La seva Fe va ser sempre la seva font d'inspiració i de la seva audàcia. Tenia algunes conviccions íntimes que l´emmenaren a seguir per aquest camí infatigablement. Citaré tres d'elles:
Amb freqüència, el Germà Roger repetia aquestes paraules: «Déu està unit a cada ésser humà, sense excepció». El seu cor allotjava tots els éssers humans, de totes les nacions, sobretot els joves i els nens. Aquesta confiança va ser i serà el vehicle de la vocació ecumènica de la seva fundació. A Taizé, on havia comprat una casa abandonada, va començar a acollir, juntament amb la seva germana, Geneviève, refugiats durant la segona guerra mundial. Entre ells hi havia jueus. Això els va ocasionar serioses persecucions de les quals van haver de fugir. En tornar, ja se'ls havien afegit diversos germans. El dia de Pasqua de 1949, es van comprometre plegats per a tota la vida en el celibat, la vida comuna i amb una gran senzillesa. Avui la comunitat de Taizé aplega uns cent germans, catòlics i de diversos orígens evangèlics, procedents de més de vint-i-cinc nacions. Viuen del seu propi treball. Des dels anys cinquanta alguns germans han anat a viure a indrets desafavorits del món per a ser testimonis de pau i per a estar al costat d´aquells que pateixen. Des de finals d'aquells anys, van començar a arribar a Taizé joves de diversos continents i de diferents confessions cristianes, per a retirar-se i pregar.
La segona convicció és la importància fonamental d'un valor de l'Evangeli: la bondat de cor. No són paraules buides, sinó una força capaç de transformar el món perquè, gràcies a ella, Déu realitza la seva obra. “Davant el mal, la bondat de cor és una realitat vulnerable. No obstant això, la pau de Déu tindrà la darrera paraula per a totes i cadascuna de les persones sobre la faç de la terra”. Amb motiu dels últims dies de l'any, Taizé organitza, a una ciutat diferent cada vegada, una trobada europea de joves, que constitueix una nova etapa de la «peregrinació de confiança a través de la terra». Joan Pau II sempre es feia present en aquestes trobades amb un missatge d'encoratjament. Deia, per exemple: «Hom passa per Taizé igual com al costat d'una font. El viatger s´atura, sadolla la set, i prossegueix el seu camí».
Tot i el seu origen calvinista, Roger Schutz es va convertir al catolicisme als anys 80. Seguint les directrius de Joan Pau II, va mantenir en privat la seva conversió per a afavorir la causa de l´ecumenisme. Sobretot, creia en l´ecumenisme de la santedat, “aquesta santedat que canvia el fons de l'ànima i que és l'única que duu cap a la comunió plena”. Aquesta és la tercera convicció. Al funeral per Joan Pau II vam poder veure´l combregar de mans del llavors Cardenal Ratzinger.
El dia abans de la seva mort havia escrit al Papa una carta molt commovedora, molt afectuosa: “(...)la nostra Comunitat de Taizé vol caminar en comunió amb el Sant Pare”- eren algunes de les seves paraules -.
Aquestes són les darreres línies del seu últim llibre, publicat fa un mes: «Per la meva banda, arribaría fins als confins de la terra, si pogués, per a repetir una vegada i una altra que confio en les generacions més joves».
Ara, germà Roger, estàs en Bones Mans, i pots imposar les teves des d´allà dalt sobre tots nosaltres, especialment els joves.