EL SÍNODE DELS BISBES CLOU L'ANY DE L'EUCARISTIA

El Sant Pare, Juan Pablo II va jutjar convenient dedicar tot un any a l'Eucaristia. Aquest va començar el mes d'octubre passat i té com a conclusió l'Assemblea General ordinària del Sínode dels Bisbes que es va inaugurar a Roma el proppassat 2 d'octubre, Festa dels Àngels Custodis i es clausurarà el diumenge 23 d'octubre, Diumenge Mundial de les Missions. Durant aquestes tres setmanes, els Pares sinodals, procedents de tots els indrets del món, amb els experts i altres delegats, viuen, juntament amb el successor de Pere, un temps privilegiat d'oració, reflexionant sobre el tema: «L'Eucaristia: font i cimal de la vida i de la missió de l'Església».

Què és i per a què serveix el Sínode dels bisbes?
El Sínode dels bisbes constitueix una institució permanent, creada pel papa Pau VI (15 de setembre de 1965), en resposta al desig dels Pares del Concili Vaticà II per a mantenir viu el bon esperit nascut de l'experiència conciliar.
Etimològicament parlant, la paraula «sínode», derivada dels termes grecs syn (que significa «junts») i hodos (que significa «camí»), expressa la idea de «caminar junts».
Un sínode és una trobada religiosa o assemblea en la qual uns bisbes, reunits amb el Sant Pare, tenen l'oportunitat d'intercanviar-se mútuament informació i compartir experiències, treballant segons una metodologia basada en la col·legialitat, amb l'objectiu comú de buscar solucions pastorals que tinguin validesa i aplicació universal. Així doncs, pot ser definit, en termes generals, com una assemblea de bisbes que representa a l'episcopat catòlic, «un òrgan consultiu» que abasta tota l'Església, i té com a tasca ajudar al Papa en el govern de l'Església universal donant-li assessorament.
L'actual Sínode es desenvolupa en diverses fases. Durant la primera fase, cadascun dels membres presenta la situació a la seva Església particular. El Relator del Sínode formula una sèrie de punts per a ser discutits a la segona fase, durant la qual tots els Pares sinodals es divideixen en petits grups anomenats cercles menors, segons la llengua que parlen. Els informes de cadascun d'aquests grups són llegits en la sessió plenària durant la qual els participants poden formular preguntes per a aclarir els arguments i fer comentaris. A la tercera fase, el treball prossegueix en cercles menors amb la formulació de suggeriments i observacions d'una manera més precisa i definida, de manera que al llarg dels dies conclusius de l'assemblea es puguin sotmetre a votació propostes concretes. Finalment es confecciona un informe sobre el treball sinodal per a sotmetre'l al Sant Pare. Al llarg de l'any següent veu la llum un document final: l´Exhortació Apostòlica post-sinodal, que és el document pontifici resultant del Sínode.

Quina actitud ha de tenir un catòlic davant aquest esdeveniment?
La nostra actitud ha d´allunyar-se d'aquella que ens suggereix constantment la premsa més sensacionalista. No resulta adequada una expectació saturada de curiositat malsana per tal de veure si l'Església donarà “la campanada” permetent de combregar en estat de pecat mortal o bé ordenant dones sacerdots, per exemple.
A nosaltres, en canvi, ens escau perseverar en la pregària per tal que els nostres pastors efectuïn les seves intervencions i prenguin les decisions, en obediència al Suprem Pastor: Jesucrist, Nostre Senyor i Salvador; també a fi que siguem dòcils a seguir les seves directrius i escoltar-los com qui al mateix Crist escolta.
I, més aviat, el que esperem dels Pares Conciliars (tal com exhortava un bisbe africà als seus germans) és que no es rendiran pas davant el món secularitzat, i mai buscaran ser “políticament correctes” doncs Jesús tampoc no ho va fer.

Oració per a implorar al Senyor que el Sínode es desenvolupi segons la seva Santíssima Voluntat
Senyor Jesucrist, a qui el Pare ens ha encomanat escoltar com al seu Fill estimat:
il·lumina la teva Església, perquè res sigui per a ella més sant que escoltar la teva veu i fer-se seguidora teva. Tu, que ets Suprem Pastor i Guia de les nostres ments, dirigeix la teva mirada als Pastors de la teva Església, que en aquests dies es reuneixen amb el beat Successor de Pere per a celebrar el Sínode i digna't santificar-los en la veritat i confirma'ls en la fe i en l'amor.

Senyor Jesucrist, envia el teu Esperit d'amor i de veritat sobre els Bisbes que celebren el Sínode i sobre els qui els assisteixen en les seves tasques: concedeix-los percebre amb fe en l'ànim l´alè que l'Esperit infon avui en les Esglésies i rebre d'Ell l'ensenyament de la veritat, i fes que els fidels, purificats i sostinguts pel seu compromís, s´adhereixin a l'Evangeli mitjançant el qual obres la salvació, esdevenint oblació vivent al Déu del cel.

I que Maria, la Santíssima Mare de Déu i Mare de l'Església, assisteixi avui als Bisbes com un dia va assistir als Apòstols al Cenacle i intercedeixi amb el seu matern suport, perquè honorin la comunió fraterna, tinguin prosperitat i pau en dies serens i, escrutant amb amor els signes dels temps, celebrin la majestat de Déu, Senyor misericordiós de la història, per a lloança i glòria de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. Amén.

I... afegia el Papa Benet XVI, el proppassat 2 d'octubre:
Encomanem-nos també amb confiança, a la benaurada Mare de Déu, a qui venerarem el proper 7 d'octubre amb el títol de Verge del Rosari. El mes d'octubre està dedicat al sant Rosari, singular pregària contemplativa amb la qual, guiats per la celestial Mare del Senyor, fixem la mirada en el rostre del Redemptor per a ser conformats al seu misteri d'alegria, de llum, de dolor i de glòria. Aquesta antiga pregària està experimentant un providencial refloriment, gràcies en part a l'exemple i a l'ensenyament de l'estimat Papa Juan Pablo II. Us convido a rellegir la seva carta apostòlica «Rosarium Virginis Mariae» i a dur a la pràctica les seves indicacions a nivell personal, familiar i comunitari. Confiem a Maria les tasques del Sínode: que ella condueixi a l'Església sencera a una consciència cada vegada més clara de la seva pròpia missió al servei del Redemptor, realment present en el Sagrament de l'Eucaristia.

Darrers dies per a obtenir la Indulgència Plenària concedida durant l'Any de l'Eucaristia.
Finalment, recordem breument les condicions per a guanyar la Indulgència Plenària concedida pel sant Pare amb motiu de l'Any de l'Eucaristia en participar en actes de culte i devoció al Santíssim Sagrament.
Per a obtenir la indulgència, és necessari respectar les condicions habituals que són:
1.-Tenir l'ànima totalment despresa de l'afecte a qualsevol pecat.
2.-Rebre el Sagrament de la Penitència (confessar-se amb un prevere).
3.-Combregar.
4.-Pregar pel sant Pare.
5.-Assistir a la Santa Missa o altre acte litúrgic relacionat amb l'Eucaristia o bé, resar davant el Senyor, present al Sagrari, Vespres i Completes de l'Ofici Diví.
Les persones que, per malaltia o causes justificades, no poden dur a terme l´esmentat anteriorment, poden obtenir la indulgència efectuant la visita espiritualment i resant Parenostre, Credo i Glòria i alguna invocació piatosa a Jesús Sagramentat, complint les condicions habituals. Si, ni tan sols això poguessin fer, n´hi ha prou amb que s'uneixin de cor a aquells que les practiquen habitualment i ofereixin la seva vida, problemes i malaltia a Déu Misericordiós, amb el propòsit de confessar i combregar en quant puguin.

Per què és tan important posar els mitjans a fi de beneficiar-se de la indulgència plenària?
Perquè, gràcies a la indulgència plenària, l'ànima queda alliberada de la pena temporal de tots els pecats ja confessats, oferint-nos l'oportunitat de “començar de zero” la nostra relació amb Déu i alliberant-nos del purgatori per ells merescut.