L´ESGLÉSIA PURGANT TAMBÉ ÉS ESGLÉSIA: GERMANS NOSTRES!

Jesús ens diu: “Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms”. (Mt. 10, 16)
Es veu fàcilment que el mal està molt estès arreu. També hi ha molt de Bé, el que passa és que no fa tant de soroll. Però certament l´Enemic de les ànimes, amb les seves mentides, el seu odi i egoisme, ha aconseguit guanyar-se moltes ments, cors i voluntats. Els nostres abusos i pecats, en ocasions, alteren fins i tot l´ordre de la Natura. Són els efectes del mal que entrà al món amb el pecat original i prospera amb cada pecat personal nostre, també els meus i els teus. Els indefensos són sovint destrossats i engolits talment com si els llops aguaitessin a cada cantonada...
Davant aquest panorama del qual sovint ens lamentem, hi ha la temptació de desesperar-se i deixar-se guanyar pel mal, fer servir les seves mateixes armes, i esdevenir, nosaltres també, llops. S´afegeix una altra temptació: pensar que tot està perdut, que canviar les coses està únicament en mans dels governants i potentats.
Doncs no, Déu sempre pot més, el Bé sempre acabarà vencent el mal. El descoratjament ve quan pretenem resoldre les coses nosaltres sols, amb les pròpies forces i no comptem amb Déu. I és que sovint se´ns encomana la mentalitat dominant i mirem la vida només en la seva dimensió material, tot oblidant que la totalitat de la realitat també té una dimensió invisible. És com si mirant el mar, només ens fixéssim en la superfície, i oblidéssim la seva enorme profunditat amb tot el que hi habita i belluga. La part visible d´un iceberg, per exemple, constitueix només una petitíssima proporció del seu volum; i les seves evolucions les origina, més aviat, la part que no veiem...
Sí, ens falta visió sobrenatural, potser per manca d´oració i d´unió amb Déu. Possiblement també ens caldria formar-nos més i millor. De vegades oblidem que la motivació, la força i la finalitat del nostre obrar estan en Déu. Ens hem d´implicar plenament en la millora d´aquest món, però no per finalitats purament humanistes o altruistes, sinó per un motiu més gran, urgent i poderós: la Caritat, l´Amor de Déu.
Estem cridats a ser mansois com les ovelles perquè creiem en l´Evangeli i en Jesús, i, per tant en la seva manera de ser i de fer. Però això no vol dir que estiguem desarmats o passius, sinó que els nostres recursos (les nostres “armes”) són diferents, però molt més potents i efectives que les que fa servir el Mal. Estem cridats a ser astuts, però les nostres astúcies no són les dels que enganyen i fan trampes per perjudicar o aprofitar-se dels altres, sinó que alhora estem cridats a ser innocents, molt a prop de Déu, per ser capaços d´escoltar el seu “pla estratègic”.
I si estem desaprofitant recursos al nostre abast i no actuem com el llevat que hauríem de ser?...Doncs hauríem d´anar recordant, descobrint i posant en marxa totes les forces espirituals que romanen adormides! Traguem la pols a les “armes”!
Un exemple per començar: Tenim en compte les ànimes del Purgatori? Encomanem prou els difunts perquè puguin arribar aviat al Cel? Quan hi ha una gran mortaldat, ens recordem de demanar que se celebrin Misses en sufragi pel seu etern descans? Ells ens necessiten molt...I també nosaltres a ells! Ens poden ajudar molt, però els ho hem de demanar. Saben més que nosaltres de les coses invisibles i preguen constantment, ens estimen molt. Tenim una relació d´amor amb ells? Els tenim devoció? Ens adonem que són una part molt nombrosa de l´Església?
El mes de novembre es dedica tradicionalment a la veneració d´aquestes ànimes; és un bon moment, doncs, per fer propòsits de millora en aquest aspecte.
Maria Santíssima, dóna conhort a les ànimes que pateixen purificació, augmenta el nostre amor envers elles i demana al teu Fill que aviat puguin entrar al Cel. Santes ànimes del Purgatori, pregueu per nosaltres.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home