Matemàtica espiritual :INSTANT PRESENT X INFINIT = INFINIT

En un sentit ampli de la paraula, tots hem de treballar. Davant Déu també és treball l'estudi, i treball són tots els esforços, dificultats pel sofriment, en l'ancià o el malalt; les lluites per aconseguir una ocupació en qui no la té; i, per descomptat, ho són els quefers domèstics o laborals que, al llarg de la jornada, porten a terme la majoria. Ningú no podria ser veritablement feliç ociós, doncs la creativitat és inherent a la realització de l'home. El treball no és un càstig de Déu, sinó una ocasió privilegiada que Ell ens concedeix, per a col·laborar amb Ell en la Creació, encara inacabada. No obstant això, com a conseqüència del desordre que va introduir el pecat original, van venir a la nostra vida el patiment i cansament que solen acompanyar les nostres tasques. Especialment aquí és on entra en joc un element que oblidem amb freqüència: també estem cridats a col·laborar amb Déu en la Redempció, a fi que s´apliquin els mèrits del Salvador. De vegades, ens manca astúcia (de l'astúcia que agrada a Déu) i desaprofitem l'ocasió de conferir un valor incalculable a la nostra dedicació quotidiana. La meva vida i la meva tasca, soles, són petitetes, com una gota d'aigua enmig de la immensitat del mar; però amb Crist vivint en mi, adquireixen un valor infinit. Quina oportunitat tan bona ens proporciona l´Advent per donar una nova embranzida a la nostra vida cristiana i així preparar-nos per celebrar amb goig i agraïment la Festa del Nadal! Sí, el Nen-Déu se'ns dóna, encarnant-se, per a viure a la història, per a viure la nostra història, i així redimir-nos essent ofrena perfecta d'Amor i obediència al Pare. I s'ha quedat amb nosaltres per a sempre en aquest Betlem perenne que és el Sagrari!
Jesús es va encarnar i viu entre nosaltres; fa seu tot el que és nostre i nostre tot el que és seu; no ha d´haver-hi, doncs, desconnexió entre la seva presència a l'Eucaristia i el quefer quotidià dels cristians. Vol viure en mi a cada cosa que faig, que ho faci tot com ho faria Ell; encara més, anhela que jo permeti que sigui Ell mateix, el seu Esperit Sant d'Amor, qui ho faci en mi per tal de poder dir: “Certament aquestes són les meves mans, els meus ulls...EL MEU COR!”
A més vol que jo uneixi tots els meus esforços, vivències i goigs, a la seva ofrena a l'Altar a la Santa Missa, per a col·laborar en el seu pla de salvació, unit a Ell que és l'únic Redemptor. I també que busqui al llarg del meu jorn, una contínua referència a Déu-Eucaristia perquè es converteixi en font i cimal de tota la meva existència. Ja no podré considerar cap detall insignificant. No m'enganyaré pensant que seré capaç de quelcom gran per Déu si, alhora, descuro aquestes coses de cada dia que estan a l'abast de la meva mà: “Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans” (Llc. 16,10). I molt menys se´m passarà pel cap d´oferir nyaps, o tasques fetes a desgana o de mal humor, en les quals no he fet rendir al màxim aquests dons que Déu m'ha confiat per a donar-li Glòria i servir al proïsme. Qualsevol acció humana resulta agradable als altres, com a mostra d'interès i de respecte, quan està ben realitzada, amb amor, amb detall i amb delicadesa. Lògicament, i amb més motiu, l'ofrena a Déu ha de tendir a ser tan bona com sigui possible, però no per perfeccionisme o ambició, sinó per amor. Si veig a cada tasca que realitzo una ofrena a l'Altar de Déu, i a cada proïsme al qual serveixo, Jesús mateix, revitalitzaré la meva jornada amb nova il·lusió i veuré a cada petita batalla una ocasió d'oferiment per a ajudar-lo a redimir el món, per l'Església, el país, la parròquia, la família, els necessitats, etc.
Maria, Dona eucarística, Mare del Nen-Déu, tu ets el millor exemple de santedat en les coses petites. Ensenya'm a estar enamorat, a romandre en l'amor de Crist, perquè sempre faci les meves obres per amor a Déu i en unió amb Ell, per molt simples o tedioses que puguin ser.
Sant Advent!