ANY DE XAVIER

El 3 de desembre de 2005 s´inaugurà, amb una Eucaristia solemne, la celebració de “l´any de Xavier” en commemoració del cinc-cents aniversari del naixement de Sant Francesc Xavier, copatró mundial de les missions catòliques, amb Sta. Teresa de Lisieux.
Nascut al castell de Xavier (a prop de Pamplona), el 7 de abril de 1506, Francesc de Jassu i Azpilcueta era el fill petit d´una família notable del Regne de Navarra; es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de la Sorbona de París. Arran de la seva conversió, va passar a formar part de la naixent Companyia de Jesús. Un cop ordenat prevere, i després d´exercir les seves primeres tasques ministerials, marxà de missioner, nomenat pel Papa Nunci Apostòlic a les terres d´Orient. Allà duia sempre clavades al cor dues espines: els grans sofriments dels nadius a mans dels pagans i els portuguesos; i els mals cristians que, amb la seva apatia i l´escàndol que donaven, eren un greu obstacle pel bé i la comunicació de la Bona Nova de l´Evangeli. Es lliurà en cos i ànima a la missió que el Senyor li havia encomanat, i que Ell mateix beneïa, sense estalviar-li, tanmateix, molts patiments i treballs. Morí davant la costa xinesa, en condicions de gran precarietat material, el 3 de desembre de 1552, amb el Nom de Jesús als llavis i gran pau a l´ànima. Abans havia ofert al Senyor totes les tribulacions de la seva malaltia. Diuen alguns relats que, la coneguda imatge de Crist que hi ha a la Capella del castell on nasqué (anomenada també “el Crist del somriure”, amb motiu de l´enigmàtic somriure que il·lumina el seu rostre, símbol de la victòria sobre la mort) va suar sang en el precís moment del traspàs de Xavier. El seu cos, incorrupte, es conserva a Goa (Índia).

El punt d´inflexió de la seva vida l´havia marcat, anys enrera, la influència de Sant Ignasi de Loyola, company d´universitat que va esdevenir aquell “tresor”, el bon amic que ajuda l´amic en la recerca de la veritat. El fundador de la Companyia de Jesús, sacsejà l´ànima de Xavier amb els seus bons exemples de vida i adreçant-li reiteradament la pregunta de l´Evangeli: “Què en treu l´home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix ell mateix?”(Llc. 9, 25). Li proposava també d´apartar-se uns dies de les seves tasques quotidianes, per seguir el mateix mètode d´interiorització que ell havia desenvolupat, basat en la seva pròpia experiència de creixement espiritual. Per fi accedí el deixeble a fer aquests exercicis espirituals sota el seu guiatge i, després de viure un dur combat espiritual per superar els obstacles, quedà profundament transformat per la Gràcia i l´Amor de Déu.

Abans de la seva conversió, Xavier era ben plantat, intel·ligent, perceptiu i emprenedor; de naturalesa molt sociable, alegre, jovial, li agradava passar-ho bé i, sobretot cantar. El seu cor, molt gran, ambiciós, aspirava a grans coses i els entrebancs no el deturaven. I després de convertir-se... què? Es tornà, potser, sorrut, ensopit i trist, i se li aigualí la festa? No, ben al contrari, en enamorar-se de Déu va trobar el veritable sentit i font de totes aquelles virtuts naturals amb que havia estat dotat i les va fer servir, renovellades per la Gràcia, en servei de la vocació, especialment pensada per a ell des de tota l´eternitat i per a la qual havia nascut. Amb el seu amor apassionat per la veritat i les persones, no planyia esforços en el desig de que tots coneguessin la salvació que ve de Jesucrist; componia cançons alegres i enganxadisses per a ensenyar el catecisme als nens i al poble senzill, feia servir el seu enginy per a negociar amb els governants i ajudar als nadius, era afectuós i bon amic dels seus amics i volia ajudar-los a ser feliços... Ho basava tot en l´amor a Déu, i la total confiança en Ell, i en que li donaria les forces i tot el que li calgués per a dur a terme la seva Santa Voluntat.

Tu i jo tenim també moltes qualitats i dons que provenen de Déu. Ell mateix ens ajudarà a descobrir com posar-los al servei de l´amor seguint la nostra vocació personal. D´aquesta manera, trobant el camí veritable i seguint-lo és com ens rejovenirem i serem lliures interiorment, i no quedarem buits i frustrats. Només hem de fer un acte de Fe en la persona de Jesús i decidir-nos a confiar-li la nostra vida i el nostre cor per que així Ell ens dugui al que ens ha de fer feliços a cadascun.
Jesús ens adreça a nosaltres, aquí i ara, la mateixa pregunta que a Xavier: “De què et serveix assolir tots els triomfs d´aquest món si, en canvi, perds la teva ànima?”
No vol dir això, ni molt menys, que ens haguem de desentendre de les qüestions d´aquest món, ni que sigui dolent lluitar per assolir fites, o coses materials. El que és dolent és tenir-ho com a finalitat i no com a mitjà, i voler-ho a qualsevol preu: transgredint les lleis que Déu ha inscrit al nostre cor i la nostra naturalesa; perdent la pau de l´ànima; ignorant, quan no utilitzant, les persones...El que és dolent és fer-nos esclaus de les coses fugisseres.

No, no val la pena una mentida, una trampa per tancar un negoci o aprovar un examen. No compensa perdre la salut i robar l´afecte que devem als nostres, per adquirir unes riqueses o un status que no ens són imprescindibles. No és un bon negoci negar Jesús davant els homes, per por que ens mirin malament o ens ataquin, i merèixer així que Ell ens negui el dia del Judici (Cf. Mt. 10, 33).
Moltes vegades ens volem enganyar a nosaltres mateixos dient: “bé, només faig aquesta trampeta en això petit...”, “però amb això jo no faig mal a ningú...”, “qui ho ha de saber...?” (tot se sabrà, tard o d´hora -Cf. Mc. 4, 22-), “tal com està el món, jo no faig tant de mal com aquells altres...”, “tothom ho fa...!”. Prou que sabem, però, que sí que en fem de mal, perquè en comptes d´aixecar el clima moral i l´amor a Déu en el nostre món, ofenem el Senyor i ens degradem gradualment, fins que ja cap pecat no ens semblarà greu. Prou que sabem també, que no tothom juga aquest doble joc d´una espelma a Déu i una al diable. No, hi ha força persones, guiades per l´Esperit Sant (o sàpiguen o no), molt valentes, que pateixen presó, calumnies, humiliacions i perden avantatges materials, i fins i tot la vida, per tal de dir sempre “sí” a Déu, i “no” al que és incompatible amb el seu Amor i la pròpia consciència. I ho fan, no perquè siguin masoquistes, sinó perquè han experimentat que només es pot ser feliç vivint en la Veritat.

Déu ens ha escollit per confiar-nos l´Evangeli, no per que després ens deixem arrossegar cap el fang ni que sigui de mica en mica; sinó per ser llevat, enmig del nostre entorn quotidià, de vida nova, neta, honesta, enamorada, per ser fidels a la crida personal d´Aquell que no ha dubtat de morir a la Creu per salvar-nos. És clar que és un camí esforçat! si no...quina gràcia tindria, si ja estava tot fet?

Senyor, et demano, per intercessió de Maria i de Sant Francesc Xavier, que toquis el meu cor per que no m´enganyi l´Enemic, que vol arrabassar-me el tresor més valuós: el teu Amor. Et demano que avui m´ajudis a fer aquest primer pas de confiança en Tu, que ets la Vida i la Joia, doncs vull creure que val la pena, malgrat els meus grans dubtes i resistències inicials...

Podríem resar la novena de la Gràcia de Sant Francesc Xavier, que va del 4 al 12 de març (doncs fou canonitzat el 12 de març de 1622) i, encara molt millor, si ens és possible, fer uns Exercicis Espirituals.

2 Comments:

At 8:15 AM, Anonymous Anonymous said...

Hola. Vaig trobar el seu lloc web a través de Google a la recerca d'una qüestió similar, el seu lloc web té aquí dalt. Sembla bo. He marcat en els meus favorits de Google per tornar més tard.

 
At 8:24 AM, Blogger Pilar V.Padial said...

Vaig haver d'aturar aquest blog temporalment per motius de salut. Ara em trobareu a :
http://vivecelebralavida.blogspot.com.es/

De moment no publico en català de nou perquè estic perfeccionant l'idioma. Salutacions

 

Post a Comment

<< Home