EL SILENCI QUE AGRADA A DÉU

El proppassat 18 de desembre, amb ocasió de l'oració de l´Àngelus, el Sant Pare ens exhortava, a “deixar-nos contagiar pel silenci de Sant Josep”. Constatava amb això la gran necessitat de cultivar el recolliment interior per acollir i custodiar Jesús a la nostra vida, i afavorir l'escolta de la veu de Déu. Això és especialment necessari en el context al qual vivim, un món amb freqüència massa sorollós i amb una tal multiplicitat de missatges que empeny a la dispersió. El mes de març, al qual celebrem la seva Festa, és una bona ocasió per aprofundir-hi.
Aquest silenci de Sant Josep, que ha de ser el nostre model, no es deu a un buit interior, sinó que està ple de la contemplació del misteri de Déu i la disponibilitat total a la voluntat divina i al servei del proïsme. És un silenci que acull la Paraula de Déu i està entreteixit de pregària constant; pregària de benedicció del Senyor, d'adoració de la seva santa voluntat i de confiança sense reserves en la seva providència. Així doncs, és un silenci actiu que selecciona els continguts: deixa fora tot el que no ve de Déu, i s'omple de tot el que prové de la Gràcia.
En imitar aquest valuós silenci haig de vigilar i esforçar-me en dos aspectes:

1er-A què paro l´oïda (què deixo entrar en el meu món interior). És humanament impossible atendre a tots els missatges que se'm proposen, necessito triar. Però, a més, no tot convé ni és bo. No són bons qualsevol programa de televisió, conversa, lectura...Alguns corrompen la meva ànima o m´hi posen en perill; haig d'evitar-les igual com evito els tolls i fangars, a fi de no embrutar del tot casa meva en entrar amb els peus enllotats. I si m'he embrutat, em rento a la confessió i torno a començar amb més força. Evitaré la informació que no m'edifica sinó que em destrueix, sobre coses que em facin perdre el temps o la virtut, xafarderies, calúmnies, etc. En assumptes que he de conèixer per a exercir la meva professió o formar-me, haig de buscar una font fidedigna, una persona sàvia que m'aconselli, un bon llibre o publicació. Molt en particular, per a conèixer el Magisteri de l'Església, tot el que Ella afirma quant a la Fe o altres qüestions, he de buscar-ho a les fonts mateixes i no a la primera notícia, probablement deformada, que escolti per televisió.
“No tinc temps”, “no tinc capacitat”, és el primer que em ve al cap, però si sóc sincer comprovo que per a comprar un pis o un cotxe, o buscar remei a una malaltia, poso molt més esforç. Quant més hauria de lluitar per la salut de la meva ànima i la dels que m'envolten! Déu no em demana més enllà de la meva capacitat; li demanaré, doncs, que m'ajudi i posaré tot de la meva part. Un bon propòsit per a aquesta Quaresma podria ser llegir la primera encíclica de Benet XVI, “Déu és amor” (Deus caritas est). El Papa s'ha esforçat en escriure-la en termes assequibles per a ajudar-nos a comprendre el seu contingut.
Si Déu camina sempre al meu costat, Ell que ho sap tot, que coneix perfectament el present, el passat i el futur; si està desitjant ajudar-me en les decisions de la meva vida, avisar-me dels perills (com va fer amb Sant Josep per mitjà de l´Àngel –Cf Mt 1, 20-21; 2, 13-15-), conduir-me cap a la meva felicitat, ¿No constituirà una “santa astúcia” aprendre a escoltar la seva veu i convidar-lo constantment a entrar en el meu cor i demanar-li consell en tot?
La recitació de jaculatòries al llarg del dia ajuda molt per a assolir de Déu el do del silenci interior i mantenir-se en sintonia amb el seu Cor.
De vegades s´ha menyspreat el valor de les jaculatòries al·legant la seva monotonia, o que poden esdevenir una pregària mecànica. Val la pena, certament, esforçar-se a fi que el cor i la intel·ligència diguin el mateix que repeteix la boca, però encara que de vegades no ho assolíssim, constitueixen una bona plataforma per a una pregària més profunda i per a mantenir la presència de Déu a qualsevol indret, al llarg de tota la jornada. També són de gran valor pel fet de dedicar, amb elles, algunes energies i facultats corporals a Déu (no oblidem que no som només esperit). També per a evitar aquells pensaments que freqüentment ens envaeixen i ens allunyarien del bé. En algunes circumstàncies molt difícils per a la vida espiritual (gran aridesa, malaltia, un gran sofriment...), poden constituir un agafall d´emergència per a mantenir ferma la unió amb Déu, malgrat les dificultats. A propòsit d'això, em ve a la ment el testimoni colpidor d'una dona, el fill de deu anys de la qual va morir en un terrible accident, a causa de la negligència en el manteniment de les instal·lacions d'un petit hostal. Precisament tota la família havia decidit passar uns dies allà, per a refer-se d'un seguit d'esdeveniments funestos, entre els quals un era l'incendi de la llar familiar. Deia: “Era l'única pregària que podia practicar; l'ànim destrossat, el patiment tan gran, impedien al meu cor dirigir-se a Déu; només podia elevar una pregària recitada amb els llavis, per pura força de voluntat; va ser la meva taula de salvació”.
Tinguem en compte, no obstant això, que la recitació de jaculatòries no és similar a l'ús que es fa dels mantres en algunes disciplines orientals; no és un instrument per a ajudar-nos a concentrar-nos o relaxar-nos. No és simplement part d'un '
ioga cristià' o un tipus de 'meditació transcendental'; es tracta d'una invocació dirigida a una altra persona: Déu fet Home, Jesucrist, el nostre Salvador i Redemptor, directament, o demanant la mediació de la Verge Santíssima o d´algun Sant.
Són exemples de
jaculatòries la simple invocació dels noms de Jesús, Maria o Josep; o els tres alhora; o la molt freqüent: “Jesús, Fill de Déu, tingueu pietat de mi, pecador”, formada per elements de la Sagrada Escriptura.

El Sant Pare ens ha donat encara més consells referits al cultiu del silenci interior. En el seu missatge per a la XXI Jornada Mundial de la Joventut que se celebrarà, a nivell diocesà, el 9 d'abril de 2006, Diumenge de Rams, ens ha proposat el següent tema per a la reflexió:
"La teva paraula fa llum als meus passos,
és la claror que m´il·lumina el camí." (Sal 118[119],105)

Però, per que la paraula de Déu il·lumini la meva vida, he d'aprendre a escoltar-la. Com formar-se un cor capaç d'escoltar-la? Ens ho respon el Papa: «Això s'aconsegueix meditant-la sense parar i romanent arrelats en ella, mitjançant l'esforç de conèixer-la cada cop més bé.»
Ens ha exhortat, en fi, a «adquirir intimitat amb la Bíblia, a tenir-la a mà, perquè sigui per a nosaltres com una brúixola que indica el camí a seguir: Llegint-la, aprendreu a conèixer Crist. Sant Jeroni observa en referència a això: "El desconeixement de les Escriptures és desconeixement de Crist" (PL 24,17; cf. Dei Verbum, 25). »
A més, la lectura, l'estudi i la meditació de la Paraula han de conduir després a una vida de coherent adhesió a Crist, a la seva Església (que custodia a un tresor de tan gran valor, l´interpreta amb autoritat i ens permet d´accedir a ell) i a la seva doctrina. Ja ens ho adverteix l'apòstol Jaume: "Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos." (Jm 1,22).
Afegeix el Sant Pare: «Estimats joves, mediteu sovint la paraula de Déu, i deixeu que l'Esperit Sant sigui el vostre mestre. Descobrireu llavors que el pensament de Déu no és el dels homes; sereu portats a contemplar el Déu veritable i a llegir els esdeveniments de la Història amb els seus ulls; gustareu en plenitud l'alegria que neix de la veritat. En el camí de la vida, que no és fàcil ni està exempt d'insídies, podreu trobar dificultats i sofriments. La presència amorosa de Déu, per mitjà de la seva paraula, és una torxa que dissipa les tenebres de la por i il·lumina el camí, també en els moments més difícils.
(...)La paraula de Déu és un "arma" indispensable en la lluita espiritual; ella actua eficaçment i dóna fruit si aprenem a escoltar-la per a obeir-la després. Explica el Catecisme de l'Església Catòlica: "Obeir (ob-audire) en la fe, és sotmetre's lliurement a la Paraula escoltada, perquè la seva veritat està garantida per Déu, la Veritat mateixa" (n. 144).
(...)Qui escolta la paraula de Déu i es remet sempre a ella posa la seva pròpia existència sobre un fonament sòlid. "Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, - diu Jesús – s´assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca" (Mt 7,24): no cedirà a les inclemències del temps. »

2on-Què expresso (de paraula o d´obra). Que tingui sempre present que aquell de qui estic a punt de parlar, o a qui estic a punt de parlar, és el meu germà. I abans em pregunti: És veritat el que diré? N´estic segur, d'això? Convé que ho digui a aquesta persona i en aquest moment? Com ho diré? (que sigui sempre amb humilitat i amor) Que demani a Déu que sigui Ell qui inspiri les meves paraules segons el seu voler.


Veniu Esperit Sant, Esperit de fortalesa i de testimoniatge, i feu-me capaç de proclamar sense temença l´Evangeli fins els extrems de la terra. Maria, mare i guia meva, ensenya´m a acollir la Paraula de Déu, a conservar-la i a meditar-la en el meu cor (cfr. Llc 2,19) com ho vas fer tu al llarg de la teva vida. Encoratja´m a dir el meu “sí” al Senyor, vivint l´obediència de la fe. Ajuda´m a mantenir-me ferm en la fe, constant en l´esperança perseverant en la caritat, sempre dòcil a la paraula de Déu.
Sant Josep Gloriós, sigues tu el meu Mestre en l´exercici del silenci veritable (aquest que em fa possible escoltar Déu, els altres i el meu propi cor) i escriu el meu nom al teu cor i als de Jesús i Maria.

1 Comments:

At 10:36 AM, Anonymous Anonymous said...

Que havia d'escriure una breu notícia a comprar a les gràcies per tots els suggeriments fantàstiques que està posant en aquest lloc web. La meva recerca d'Internet ha prolongat en el final del dia es reconeix amb detalls fiables i tècniques per al comerç amb els meus companys de treball. M'agradaria afirmar que diversos de nosaltres els lectors són realment seriosament la sort de viure en un lloc important en les persones molt diverses, amb excel · lents indicadors perspicaç.

 

Post a Comment

<< Home